Ens visita una noia de El Camerun

A l'escola va venir una noia de El Camerun, es deia Constance. Ens va explicar les tradicions, balls i cançons del seu país. Va ser molt simpàtica i parlava molt bé el català, perquè va dir que feia tres anys que vivia a La Garriga. Va agafar tres nens per ensenyar-nos un ball d' allà. També va portar uns instruments de percussió, que són els que fan servir per les seves dances.
Va portar vestits de molts colors i ens va explicar com se'ls posaven. Va ser molt interessant.

Mario Carrillo

El poble de Blangoua

El poble és ben diferent:

les cases no gaire grans,

de fang, pedres i algun tronc

no semblen les que coneixem.

Els vestits són de molts colors,

de mida gran, tots de cotó.

Els agrada vestir així

els sembla més divertit.

Amb les barques pesquen peixos

al sol els posen a assecar,

això ho fan per conservar-los,

després poder-se’ls menjar.

Però alguns jocs són com aquí:

salten, corren i ho passen bé.

La corda i la pilota fan servir,

juguen i es volen divertir.

per Irene Expósito

El treball a Blangoua

La gent en aquest país

treballen com formiguetes,

uns pesquen al seu riu

altres filen com aranyetes.

Carreguen el que els fa falta,

ho porten sobre el seu cap.

Herba, gerros i altres coses

tot posat sobre aquell drap.

Al sol assequen el peix

que han pescat en allà al riu.

Això els servirà després

per poder alimentar-se bé.

La gent treballa com aquí,

sense córrer van fent el camí.

per Jordi Valiente

El temps a Blangoua

Les hores passen lentament

camina i parla la gent.

La vida és tranquil·la a aquest lloc

tothom va a poc a poc.

La gent sempre va a peu

no tenen vehicles ni carreteres.

Alguns la bici fan servir

van i tornen pel camí.

També utilitzen les barques

que es construeixen per pescar.

Molts treballen allà al riu

i pesquen peix per menjar.

per Aylén Rita

A Blangoua

La gent té temps, no té pressa,

tots van ben a poc a poc,

fan les coses amb més calma,

no els cal córrer per anar enlloc.

Els homes pesquen i venen,

fan cara de cansats,

porten peixos de tota mena

que una tarda han pescat.

Les dones filen i aprenen,

aprenen a treballar el cotó,

per fer roba de tota mida

alegre i amb molt color.

També juguen i fan festes

on van tots força guarnits,

diuen que estan molt pansits

però se’ls veu ben divertits.

per Núria Masclans