dijous, 12 d’abril del 2007

A Blangoua

La gent té temps, no té pressa,

tots van ben a poc a poc,

fan les coses amb més calma,

no els cal córrer per anar enlloc.


Els homes pesquen i venen,

fan cara de cansats,

porten peixos de tota mena

que una tarda han pescat.


Les dones filen i aprenen,

aprenen a treballar el cotó,

per fer roba de tota mida

alegre i amb molt color.


També juguen i fan festes

on van tots força guarnits,

diuen que estan molt pansits

però se’ls veu ben divertits.


per Núria Masclans