El dissabte d’aquesta Setmana Santa era de nit i baixàvem de casa dels meus besavis quan vam veure un porc senglar que creuava la carretera. La meva àvia estava a punt de dir-li al meu avi que vigilés amb aquell gos tan gros. Però jo de seguida vaig dir que era un porc senglar. Semblava que no hi veiés gaire perquè estava adormit o potser perquè buscava menjar. Però no vam haver de parar perquè va passar a poc a poc.
El dilluns de Pasqua era a l’habitació de la meva germana, que no es trobava bé, i estàvem jugant. El meu tiet va dir que anéssim amb ell en silenci. Vam entrar a les golfes i al vidre hi havia una puput que volia sortir però no podia. Al cap de poca estona van arribar el meu altre tiet i la meva tieta. Els vam ensenyar la puput i van dir que li faríem fotografies. Al final el meu tiet la va agafar i així va anar millor per fer-li fotografies. Després vam anar a baix i la vam deixar anar. A l’hora de dinar també vam fotografiar la mona que havíem fet després d’esmorzar. Per postres ens la vam menjar.
Aroa Espel Martínez
