El Cargol Noticiari aviat tindrà 15 anys

Cada any a principi de curs els professors de 4t, 5è i 6è fan un sorteig per escollir els nens i nenes del Consell de Redacció del Cargol Noticiari. S’escullen dos nens de cada classe, de 4t fins a 6è.

El Cargol Noticiari serveix per explicar què hem fet a l’Escola durant el trimestre. A cada trimestre fem un full informatiu que es reparteix per l'Escola i un noticiari, que és un vídeo que surt per “Canal SET”.

Per escriure les notícies es fan grups de dos o tres nens. Cada grup s’encarrega d’una notícia. De tant en tant s’ajunten, busquen informació i van preguntant a les classes per escriure la seva notícia per al Cargol Noticiari.

Aquest any Canal SET fa 15 anys i alguns nens i nenes de l’escola han dit davant la càmara:

- FELICITATS!!!

Això ho han fet per felicitar aquest aniversari.

Des que va començar “Canal SET”, el Cargol Noticiari hi ha participat, d’això aviat farà 15 anys.

Aylén Rita i Núria Masclans

Caminant pel curs alt del Tenes

Molí de LLobateres
(Sant Quirze de Safaja)

El dimarts vint de març de 2007 vam anar a veure el curs alt del Tenes. Primer vam fer un tros amb l’autocar. Mentre anàvem amb autocar cap a Sant Miquel del Fai hi havia molt bona vista i vam estar mirant les muntanyes de la serralada Litoral i la plana del Vallès. Després vam anar caminant muntanya amunt i vam veure que allà hi havia molta vegetació. El nostre mestre va fer fotos de flors i plantes que vam trobar pel camí. Alguns nens i nenes en van agafar, però és millor no agafar-les. Vam anar paral·lels al riu tot el camí, menys a l’hora d’esmorzar i a l’hora de dinar. Pel camí vam veure un molí de Sant Quirze de Safaja i després un altre que es diu el molí de Llobateres. Aquest darrer molí es troba a la serra de les Planes, al sud del terme de Sant Quirze de Safaja, a la vora dreta del Tenes. Se l’ha conegut també pels noms de molí de Centelles, de la Torre i molí de Fontubal.

Jordi Valiente i Jordi Sanz

Baixada a peu fins a Riells

Quan vam acabar d’esmorzar érem al molí de Llobateres i ens vam posar a caminar en direcció Riells. Va ser un camí llarg per dins del bosc, però vam aguantar tots. Hi havia el riu Tenes més avall del camí, però gairebé no es veia perquè hi havia molts arbres i vegetació.
Quan vam arribar a la Pineda de Riells, vam treure el dinar. Tots teníem molta gana i vam començar a menjar. La font de la Pineda estava mig seca.
Havent dinat vam estar jugant molta estona fins que vam marxar. Tots junts sense separar-nos gaire, vam anar fent camí fins a Riells, que era el lloc on ens esperava l’autocar. Tot el camí fins a l’autocar va ser per una carretera de terra. Quan venia un cotxe el Ramon i la Mª Angels, que són dos dels quatre mestres que anaven amb nosaltres, deien:
- COTXE !!!!!
I tots ens arrambàvem bé a la vora.
Vam caminar força però va ser un excursió ben divertida.

Pol Guerra Imedio

El que queia del cel no eren pètals, era neu!

Curiositats del temps

El dia 20 de març de 2007 vam anar a Sant Miquel del Fai. Vam anar pel bosc i, quan vam tornar per anar a la Pineda de Riells, feia molt de fred. El temps que feia era molt curiós, perquè va nevar una miqueta però no hi havia núvols i feia sol. El professor ens va dir que la neu que queia venia de les muntanyes del Pirineu, que allà estava nevant i el vent havia portat la neu fins a nosaltres. Els nens i nenes es pensaven que eren pètals de les flors dels arbres però al final vam veure que eren volves de neu. Alguns nens i nenes van tocar la neu que queia i van dir que era gelada. Ens vam sorprendre molt i alguns dèiem:
- Ooooooh, neva!!!
Altres no s’ho creien i deien:
- Apa, això no és neu, són flors que s’emporta el vent!
Però vam poder comprovar que es desfeien quan tocaven la pell, era neu.

Azahara Romero i Irene Expósito

L'entorn del riu

El curs alt del riu

Estat de la paret del molí de Llobateres.


El Tenes és al peu d'aquestes roques, al fons.

Baixant des de Llobateres cap a Sant Miquel del Fai.

El pas per Sant Miquel del Fai

A Sant Miquel del Fai hi ha dos saltants d’aigua: un és el del Tenes i l’altre és el del Rossinyol, que és un afluent del Tenes. L’aigua ha de fer un gran salt per baixar de la muntanya fins a Riells, ha de saltar els Cingles de Bertí.
Sant Miquel del Fai és un lloc turístic que s’hi pot anar els dies festius. La gent pot passar per sota el saltant del Tenes i visitar el monestir, que és un lloc on vivien els monjos. El monestir té una església que es troba dintre d’una roca buida per dins que només té una paret d’obra on hi ha l’entrada.
Dintre de l’església de Sant Miquel del Fai hi ha la còpia d’una espasa la qual diuen que s’havia fet servir per matar el dimoni. La de debò està exposada en un museu. També hi ha una zona on s’expliquen contes sobre aquest lloc. La història parla d’un ratpenat que viu en una cova de per allà. La cova es pot visitar i, de tant en tant, es pot veure un ratpenat que surt volant.

Helena Paricio i Núria Masclans

El Tenes: aprofitament de l'aigua

Des de fa molt temps la gent ha fet servir l’aigua dels rius de moltes maneres. Una d’elles és per fer electricitat i ara us ho explicarem.
Baixant de Sant Miquel de Fai cap a Riells vam veure una central elèctrica vella. Quan funcionava la central elèctrica era un lloc on arribava un tub de ferro que baixava de la muntanya i que portava l’aigua amb molta força. Arribava allà i picava molt fort. Així feia girar molt de pressa unes màquines que feien electricitat.
També hi ha altres maneres d’aprofitar l’aigua, una és el turisme. El turisme és quan la gent va a veure les coses que tenen algun valor, que són importants o boniques. L’aigua allà dalt és cristal·lina i molt neta, per això la gent hi va a veure-la i també a veure el salt de l’aigua de Sant Miquel del Fai.
Una altra manera d’aprofitar l’aigua és per regar i per les cases. La gent la fem servir i l’embrutem. Els qui s’encarreguen de les depuradores, si l’aigua baixa bruta, la netegen i la tornen al riu.

Inés Manchón i Aylén Rita

Contaminació del riu i de l'entorn

A la sortida del dimarts, vint de març, vam poder observar l’aigua del riu Tenes al seu curs alt. Al molí de Llobateres l’aigua estava neta, però vam veure una bassa que tenia l’aigua verda per les algues i les plantes que hi havia. A l’hora d’esmorzar vam veure que l’aigua que baixava era una mica bruta, perquè tenia una mica d’escuma. Segurament l’escuma era de l’aigua que surt de la depuradora de Sant Quirze de Safaja que es troba una mica més amunt.

També vam veure una bassa molt verda que feia mala olor, perquè l’aigua estava aturada i no corria.
A algun lloc al costat del riu hi havia deixalles: ampolles de vidre, bosses de plàstic i llaunes.
La meva opinió és que m’agrada molt trobar els llocs nets i l’aigua del riu neta, així m’hi puc banyar. És important no llençar res al riu ni al bosc. Les plantes i els animals estaran també contents. Quan és brut s’han de recollir les coses i netejar.

Lluís Moa

L'aigua era neta, però tenia una mica d'escuma.

Comportaments poc correctes a la muntanya

A un dels camins que vam passar hi vam trobar molta brutícia, com per exemple: un sofà mig trencat, moltes bosses que segurament que estaven plenes de restes de menjar, una ampolla de plàstic grossa plena d’aigua, també una pila molt grossa, etc.
Llençar coses al bosc no és un comportament adequat, perquè tots volem que el bosc estigui net i que hi hagi plantes i arbres que no estiguin espatllats.
A la font de la Pineda de Riells també hi havia brutícia i moltes ratllades a l’escorça del plàtan monumental que hi ha en aquell lloc. El rètol que parla d’aquest arbre també estava molt guixat i brut, el podeu veure a la foto.
A ningú no li agrada trobar els llocs d’aquesta manera, per tant ens hem d’esforçar per no deixar coses escampades i mantenir bé els llocs.

Enric Tejeo Pérez

Arriba la Vella Quaresma

A l’Escola celebrem l’arribada de la Vella Quaresma. Tots els divendres ens reunim 3r i 4t a la sala d’usos múltiples per fer aquesta celebració. Un nen o nena treu una cama de la Vella Quaresma i darrera de la cama hi ha un sobre. Dins del sobre hi ha una nota que proposa un embarbussament, una cançó o alguna altra cosa. Però el primer dia, a més a més, ens van explicar un conte: el de la Vella Quaresma i el Carnestoltes.
Abans, ja fa temps, durant els dies de Carnestoltes la gent menjava molta carn, sobretot de porc. Després un cop passat el dimecres de cendra, la gent menjava tan poc com podia, això vol dir que feien dejuni. El dejuni durava fins que a la Vella Quaresma ja no li quedaven cames perquè les hi havien tret totes. Com que te set cames i cada cama dura una setmana, la Vella Quaresma dura set setmanes: des del dimecres de dendra fins a setmana santa.

Mario Carrillo i Raül Moyano

Treballem amb retoladors

La setmana passada vam fer un treball de puntillisme amb retoladors. Ens van donar el dibuix d’una selva i l’havíem de pintar fent servir aquesta tècnica. Al dibuix hi havia una papallona, un gall, un tigre, una granota, una libèl·lula…
Són molt bonics i els hem penjat al passadís.
Aquesta setmana hem fet un altre treball amb retoladors. Es tracta d'un treball de linies. Havíem d’escollir tres figures, dibuixar-les i després ampliar-les, tot fent ratlles amb retoladors de tots colors. Aquest segon treball, el de les figures, ha estat més original i ens ha agradat més perquè és molt alegre.

Pol Guerra