dimarts, 20 de març del 2007

Baixada a peu fins a Riells


Quan vam acabar d’esmorzar érem al molí de Llobateres i ens vam posar a caminar en direcció Riells. Va ser un camí llarg per dins del bosc, però vam aguantar tots. Hi havia el riu Tenes més avall del camí, però gairebé no es veia perquè hi havia molts arbres i vegetació.
Quan vam arribar a la Pineda de Riells, vam treure el dinar. Tots teníem molta gana i vam començar a menjar. La font de la Pineda estava mig seca.
Havent dinat vam estar jugant molta estona fins que vam marxar. Tots junts sense separar-nos gaire, vam anar fent camí fins a Riells, que era el lloc on ens esperava l’autocar. Tot el camí fins a l’autocar va ser per una carretera de terra. Quan venia un cotxe el Ramon i la Mª Angels, que són dos dels quatre mestres que anaven amb nosaltres, deien:
- COTXE !!!!!
I tots ens arrambàvem bé a la vora.
Vam caminar força però va ser un excursió ben divertida.


Pol Guerra Imedio


El que queia del cel no eren pètals, era neu!


Curiositats del temps

El dia 20 de març de 2007 vam anar a Sant Miquel del Fai. Vam anar pel bosc i, quan vam tornar per anar a la Pineda de Riells, feia molt de fred. El temps que feia era molt curiós, perquè va nevar una miqueta però no hi havia núvols i feia sol. El professor ens va dir que la neu que queia venia de les muntanyes del Pirineu, que allà estava nevant i el vent havia portat la neu fins a nosaltres. Els nens i nenes es pensaven que eren pètals de les flors dels arbres però al final vam veure que eren volves de neu. Alguns nens i nenes van tocar la neu que queia i van dir que era gelada. Ens vam sorprendre molt i alguns dèiem:
- Ooooooh, neva!!!
Altres no s’ho creien i deien:
- Apa, això no és neu, són flors que s’emporta el vent!
Però vam poder comprovar que es desfeien quan tocaven la pell, era neu.

Azahara Romero i Irene Expósito