Ens visita una noia de El Camerun

A l'escola va venir una noia de El Camerun, es deia Constance. Ens va explicar les tradicions, balls i cançons del seu país. Va ser molt simpàtica i parlava molt bé el català, perquè va dir que feia tres anys que vivia a La Garriga. Va agafar tres nens per ensenyar-nos un ball d' allà. També va portar uns instruments de percussió, que són els que fan servir per les seves dances.
Va portar vestits de molts colors i ens va explicar com se'ls posaven. Va ser molt interessant.

Mario Carrillo

El poble de Blangoua

El poble és ben diferent:

les cases no gaire grans,

de fang, pedres i algun tronc

no semblen les que coneixem.

Els vestits són de molts colors,

de mida gran, tots de cotó.

Els agrada vestir així

els sembla més divertit.

Amb les barques pesquen peixos

al sol els posen a assecar,

això ho fan per conservar-los,

després poder-se’ls menjar.

Però alguns jocs són com aquí:

salten, corren i ho passen bé.

La corda i la pilota fan servir,

juguen i es volen divertir.

per Irene Expósito

El treball a Blangoua

La gent en aquest país

treballen com formiguetes,

uns pesquen al seu riu

altres filen com aranyetes.

Carreguen el que els fa falta,

ho porten sobre el seu cap.

Herba, gerros i altres coses

tot posat sobre aquell drap.

Al sol assequen el peix

que han pescat en allà al riu.

Això els servirà després

per poder alimentar-se bé.

La gent treballa com aquí,

sense córrer van fent el camí.

per Jordi Valiente

El temps a Blangoua

Les hores passen lentament

camina i parla la gent.

La vida és tranquil·la a aquest lloc

tothom va a poc a poc.

La gent sempre va a peu

no tenen vehicles ni carreteres.

Alguns la bici fan servir

van i tornen pel camí.

També utilitzen les barques

que es construeixen per pescar.

Molts treballen allà al riu

i pesquen peix per menjar.

per Aylén Rita

A Blangoua

La gent té temps, no té pressa,

tots van ben a poc a poc,

fan les coses amb més calma,

no els cal córrer per anar enlloc.

Els homes pesquen i venen,

fan cara de cansats,

porten peixos de tota mena

que una tarda han pescat.

Les dones filen i aprenen,

aprenen a treballar el cotó,

per fer roba de tota mida

alegre i amb molt color.

També juguen i fan festes

on van tots força guarnits,

diuen que estan molt pansits

però se’ls veu ben divertits.

per Núria Masclans

Les caramelles

El dilluns de Pasqua el meu germà, la meva germana i jo vam anar a cantar caramelles. Abans de començar vam fer tres grups. Els meus germans i jo vam anar amb el primer grup perquè cantava al carrer de la meva àvia. Per canviar de casa pujàvem al tractor i ens portava a la pròxima casa. La gent era amable i quan arribàvem ens domaven esmorzar i algunes vegades diners, això sí, primer havíem de cantar una o dues cançons.
Quan va ser l’hora de dinar tots els grups vam anar a Can Burguès i quan hi vam ser tots ens van donar un entrepà per dinar. Quan vam acabar ens vam repartir dues mones i després vam jugar fins que els nostres pares ens van anar a recollir.

Núria Masclans

El monstre de Banyoles

El dissabte passat, me’n vaig anar a Besalú a dinar amb els meus pares. Vam passar pel pont romànic que hi ha en aquest poble i vam jugar a tirar pedres al riu. Després vam baixar a Banyoles i vam visitar l’estany.
Amb el meu pare, vam llogar una barca de rems durant mitja hora. Després vam pujar a la golondrina turística on ens van explicar com es va formar l’estany.
El monstre de Banyoles, per a mi, és un enorme peix carpa que ronda per allà. De fet n’hi ha més d’una però jo només vaig veure aquella. Al primer moment em vaig espantar perquè em pensava que era un tauró, però després vaig veure que no.
Ja veieu que el monstre de Banyoles no existeix, però si us trobeu una carpa d’aquell tamany tingueu per segur que us espantareu.

Helena Paricio

Les sorpreses d'aquestes vacances

Una puput a les golfes

El dissabte d’aquesta Setmana Santa era de nit i baixàvem de casa dels meus besavis quan vam veure un porc senglar que creuava la carretera. La meva àvia estava a punt de dir-li al meu avi que vigilés amb aquell gos tan gros. Però jo de seguida vaig dir que era un porc senglar. Semblava que no hi veiés gaire perquè estava adormit o potser perquè buscava menjar. Però no vam haver de parar perquè va passar a poc a poc.
El dilluns de Pasqua era a l’habitació de la meva germana, que no es trobava bé, i estàvem jugant. El meu tiet va dir que anéssim amb ell en silenci. Vam entrar a les golfes i al vidre hi havia una puput que volia sortir però no podia. Al cap de poca estona van arribar el meu altre tiet i la meva tieta. Els vam ensenyar la puput i van dir que li faríem fotografies. Al final el meu tiet la va agafar i així va anar millor per fer-li fotografies. Després vam anar a baix i la vam deixar anar. A l’hora de dinar també vam fotografiar la mona que havíem fet després d’esmorzar. Per postres ens la vam menjar.

Aroa Espel Martínez

El Cargol Noticiari aviat tindrà 15 anys

Cada any a principi de curs els professors de 4t, 5è i 6è fan un sorteig per escollir els nens i nenes del Consell de Redacció del Cargol Noticiari. S’escullen dos nens de cada classe, de 4t fins a 6è.

El Cargol Noticiari serveix per explicar què hem fet a l’Escola durant el trimestre. A cada trimestre fem un full informatiu que es reparteix per l'Escola i un noticiari, que és un vídeo que surt per “Canal SET”.

Per escriure les notícies es fan grups de dos o tres nens. Cada grup s’encarrega d’una notícia. De tant en tant s’ajunten, busquen informació i van preguntant a les classes per escriure la seva notícia per al Cargol Noticiari.

Aquest any Canal SET fa 15 anys i alguns nens i nenes de l’escola han dit davant la càmara:

- FELICITATS!!!

Això ho han fet per felicitar aquest aniversari.

Des que va començar “Canal SET”, el Cargol Noticiari hi ha participat, d’això aviat farà 15 anys.

Aylén Rita i Núria Masclans

Caminant pel curs alt del Tenes

Molí de LLobateres
(Sant Quirze de Safaja)

El dimarts vint de març de 2007 vam anar a veure el curs alt del Tenes. Primer vam fer un tros amb l’autocar. Mentre anàvem amb autocar cap a Sant Miquel del Fai hi havia molt bona vista i vam estar mirant les muntanyes de la serralada Litoral i la plana del Vallès. Després vam anar caminant muntanya amunt i vam veure que allà hi havia molta vegetació. El nostre mestre va fer fotos de flors i plantes que vam trobar pel camí. Alguns nens i nenes en van agafar, però és millor no agafar-les. Vam anar paral·lels al riu tot el camí, menys a l’hora d’esmorzar i a l’hora de dinar. Pel camí vam veure un molí de Sant Quirze de Safaja i després un altre que es diu el molí de Llobateres. Aquest darrer molí es troba a la serra de les Planes, al sud del terme de Sant Quirze de Safaja, a la vora dreta del Tenes. Se l’ha conegut també pels noms de molí de Centelles, de la Torre i molí de Fontubal.

Jordi Valiente i Jordi Sanz

Baixada a peu fins a Riells

Quan vam acabar d’esmorzar érem al molí de Llobateres i ens vam posar a caminar en direcció Riells. Va ser un camí llarg per dins del bosc, però vam aguantar tots. Hi havia el riu Tenes més avall del camí, però gairebé no es veia perquè hi havia molts arbres i vegetació.
Quan vam arribar a la Pineda de Riells, vam treure el dinar. Tots teníem molta gana i vam començar a menjar. La font de la Pineda estava mig seca.
Havent dinat vam estar jugant molta estona fins que vam marxar. Tots junts sense separar-nos gaire, vam anar fent camí fins a Riells, que era el lloc on ens esperava l’autocar. Tot el camí fins a l’autocar va ser per una carretera de terra. Quan venia un cotxe el Ramon i la Mª Angels, que són dos dels quatre mestres que anaven amb nosaltres, deien:
- COTXE !!!!!
I tots ens arrambàvem bé a la vora.
Vam caminar força però va ser un excursió ben divertida.

Pol Guerra Imedio

El que queia del cel no eren pètals, era neu!

Curiositats del temps

El dia 20 de març de 2007 vam anar a Sant Miquel del Fai. Vam anar pel bosc i, quan vam tornar per anar a la Pineda de Riells, feia molt de fred. El temps que feia era molt curiós, perquè va nevar una miqueta però no hi havia núvols i feia sol. El professor ens va dir que la neu que queia venia de les muntanyes del Pirineu, que allà estava nevant i el vent havia portat la neu fins a nosaltres. Els nens i nenes es pensaven que eren pètals de les flors dels arbres però al final vam veure que eren volves de neu. Alguns nens i nenes van tocar la neu que queia i van dir que era gelada. Ens vam sorprendre molt i alguns dèiem:
- Ooooooh, neva!!!
Altres no s’ho creien i deien:
- Apa, això no és neu, són flors que s’emporta el vent!
Però vam poder comprovar que es desfeien quan tocaven la pell, era neu.

Azahara Romero i Irene Expósito

L'entorn del riu

El curs alt del riu

Estat de la paret del molí de Llobateres.


El Tenes és al peu d'aquestes roques, al fons.

Baixant des de Llobateres cap a Sant Miquel del Fai.

El pas per Sant Miquel del Fai

A Sant Miquel del Fai hi ha dos saltants d’aigua: un és el del Tenes i l’altre és el del Rossinyol, que és un afluent del Tenes. L’aigua ha de fer un gran salt per baixar de la muntanya fins a Riells, ha de saltar els Cingles de Bertí.
Sant Miquel del Fai és un lloc turístic que s’hi pot anar els dies festius. La gent pot passar per sota el saltant del Tenes i visitar el monestir, que és un lloc on vivien els monjos. El monestir té una església que es troba dintre d’una roca buida per dins que només té una paret d’obra on hi ha l’entrada.
Dintre de l’església de Sant Miquel del Fai hi ha la còpia d’una espasa la qual diuen que s’havia fet servir per matar el dimoni. La de debò està exposada en un museu. També hi ha una zona on s’expliquen contes sobre aquest lloc. La història parla d’un ratpenat que viu en una cova de per allà. La cova es pot visitar i, de tant en tant, es pot veure un ratpenat que surt volant.

Helena Paricio i Núria Masclans

El Tenes: aprofitament de l'aigua

Des de fa molt temps la gent ha fet servir l’aigua dels rius de moltes maneres. Una d’elles és per fer electricitat i ara us ho explicarem.
Baixant de Sant Miquel de Fai cap a Riells vam veure una central elèctrica vella. Quan funcionava la central elèctrica era un lloc on arribava un tub de ferro que baixava de la muntanya i que portava l’aigua amb molta força. Arribava allà i picava molt fort. Així feia girar molt de pressa unes màquines que feien electricitat.
També hi ha altres maneres d’aprofitar l’aigua, una és el turisme. El turisme és quan la gent va a veure les coses que tenen algun valor, que són importants o boniques. L’aigua allà dalt és cristal·lina i molt neta, per això la gent hi va a veure-la i també a veure el salt de l’aigua de Sant Miquel del Fai.
Una altra manera d’aprofitar l’aigua és per regar i per les cases. La gent la fem servir i l’embrutem. Els qui s’encarreguen de les depuradores, si l’aigua baixa bruta, la netegen i la tornen al riu.

Inés Manchón i Aylén Rita

Contaminació del riu i de l'entorn

A la sortida del dimarts, vint de març, vam poder observar l’aigua del riu Tenes al seu curs alt. Al molí de Llobateres l’aigua estava neta, però vam veure una bassa que tenia l’aigua verda per les algues i les plantes que hi havia. A l’hora d’esmorzar vam veure que l’aigua que baixava era una mica bruta, perquè tenia una mica d’escuma. Segurament l’escuma era de l’aigua que surt de la depuradora de Sant Quirze de Safaja que es troba una mica més amunt.

També vam veure una bassa molt verda que feia mala olor, perquè l’aigua estava aturada i no corria.
A algun lloc al costat del riu hi havia deixalles: ampolles de vidre, bosses de plàstic i llaunes.
La meva opinió és que m’agrada molt trobar els llocs nets i l’aigua del riu neta, així m’hi puc banyar. És important no llençar res al riu ni al bosc. Les plantes i els animals estaran també contents. Quan és brut s’han de recollir les coses i netejar.

Lluís Moa

L'aigua era neta, però tenia una mica d'escuma.

Comportaments poc correctes a la muntanya

A un dels camins que vam passar hi vam trobar molta brutícia, com per exemple: un sofà mig trencat, moltes bosses que segurament que estaven plenes de restes de menjar, una ampolla de plàstic grossa plena d’aigua, també una pila molt grossa, etc.
Llençar coses al bosc no és un comportament adequat, perquè tots volem que el bosc estigui net i que hi hagi plantes i arbres que no estiguin espatllats.
A la font de la Pineda de Riells també hi havia brutícia i moltes ratllades a l’escorça del plàtan monumental que hi ha en aquell lloc. El rètol que parla d’aquest arbre també estava molt guixat i brut, el podeu veure a la foto.
A ningú no li agrada trobar els llocs d’aquesta manera, per tant ens hem d’esforçar per no deixar coses escampades i mantenir bé els llocs.

Enric Tejeo Pérez

Arriba la Vella Quaresma

A l’Escola celebrem l’arribada de la Vella Quaresma. Tots els divendres ens reunim 3r i 4t a la sala d’usos múltiples per fer aquesta celebració. Un nen o nena treu una cama de la Vella Quaresma i darrera de la cama hi ha un sobre. Dins del sobre hi ha una nota que proposa un embarbussament, una cançó o alguna altra cosa. Però el primer dia, a més a més, ens van explicar un conte: el de la Vella Quaresma i el Carnestoltes.
Abans, ja fa temps, durant els dies de Carnestoltes la gent menjava molta carn, sobretot de porc. Després un cop passat el dimecres de cendra, la gent menjava tan poc com podia, això vol dir que feien dejuni. El dejuni durava fins que a la Vella Quaresma ja no li quedaven cames perquè les hi havien tret totes. Com que te set cames i cada cama dura una setmana, la Vella Quaresma dura set setmanes: des del dimecres de dendra fins a setmana santa.

Mario Carrillo i Raül Moyano

Treballem amb retoladors

La setmana passada vam fer un treball de puntillisme amb retoladors. Ens van donar el dibuix d’una selva i l’havíem de pintar fent servir aquesta tècnica. Al dibuix hi havia una papallona, un gall, un tigre, una granota, una libèl·lula…
Són molt bonics i els hem penjat al passadís.
Aquesta setmana hem fet un altre treball amb retoladors. Es tracta d'un treball de linies. Havíem d’escollir tres figures, dibuixar-les i després ampliar-les, tot fent ratlles amb retoladors de tots colors. Aquest segon treball, el de les figures, ha estat més original i ens ha agradat més perquè és molt alegre.

Pol Guerra

Ballada de Carnestoltes a l'Escola

El divendres a la tarda quan vam arribar a classe, vam fer una fila i vam anar baixant a la pista per preparar-nos per celebrar Carnestoltes. Ho vam fer ballant danses.
La primera dansa que vam ballar va ser "El sabater", després vam ballar la del "Jan Petit" i així vam anar fent.
Quasi tots els nens i nenes portaven mocadors, com havia manat el Carnestoltes. Els mocadors donaven color i el pati era ben bonic. Vam ballar tantes danses que al final tots estàvem cansats i fèiem el que podíem. Les últimes danses van ser molt ràpides i l’última de totes va ser molt divertida, perquè els nens entraven a dins de la rotllana i tornaven al seu lloc, després les nenes feien el mateix: cap a dins i cap a fora. Aquesta dansa es deia la "Dansa russa" i tenia una cançó que deia així:
"Ballarem una dansa russa,
no la sabem, ens la inventarem"
Ens vam cansar de tant ballar però va ser una tarda molt divertida.

Sara Garcia i Aroa Espel

Dijous gras

En aquesta època de Carnaval, el Dijous Gras era una de les festes més celebrades a Catalunya. Aquest dia tothom menjava carn de porc, mongetes i sobretot botifarra i coca de llardons. Feien tot això perquè la setmana següent arribava la Quaresma i no podien menjar carn de cap mena, només peix. A més a més, el temps de Quaresma feien dejuni, que vol dir menjar poquet. Els dies abans de Quaresma, sobretot el Dijous Gras, s’atipaven de tot el que podien. Així després no quedaven tan prims.
A l’Escola, per celebrar el Dijous Gras, a la tarda no vam fer classe i vam anar al bosc a berenar. Es podia portar truita de botifarra, entrepà de truita o bé coca de llardons. Ens vam posar en rotllana i vam començar a menjar. Després de menjar vam anar a jugar, cadascú al que va voler. Al cap d’una bona estona vam anar a la classe i vam marxar. Va ser una tarda ben diferent de les altres.

Azahara Romero i Inés Manchón

Helena Paricio

Carnestoltes a l’Escola

Avui, després del pati, ens hem trobat amb el Rei Carnestoltes i les seves ajudants que han visitat la nostra escola.

Tots els nens i nenes hem anat corrents cap a la font, hem mirat les baranes del balcó i hem cridat el Carnestoltes. Tot seguit s’han presentat: el Carnestoltes, la Tina i la Carnestoltina. Ens han saludat i ens han dit les tres consignes: una per dimecres, una per dijous i una altra per divendres. Ara les anunciarem tal i com ells ens les van anunciar a nosaltres:

“Si dimecres no vols destacar
mil collarets t’hauràs de posar”

“Si dijous l’atenció no vols cridar
els cabells t’hauràs de pintar”

“Si el divendres vols ballar,
molts mocadors t’hauràs de penjar”.

Així ens les van anunciar. Abans d’anar-nos-en cap a la classe ens van tirat un coet de serpentines de molts colors.

Raül Enríquez i Pol Guerra

Treballem el fang

Avui estem a 26 de febrer i hem fet els cistells de fang, aquí els teniu!

Cada dilluns a la tarda fem una classe de plàstica. Com que la pasqua s’acosta, als de 4t ens toca fer un cistellet de pasqua. Però de moment estem fent pràctiques: l’altre dia vam fer un gat que s’assemblava molt a un cuc i aquesta setmana hem fet un cendrer de fang. A tots ens costa una mica això del fang, però en el fons ens ho passem bé.

La mestra ens proposa unes activitats molt divertides. La majoria de nens i nenes ho fan molt bé, però igualment necessitem que la mestra ens ajudi una mica. Al cendrer li hem fet detallets i ha quedat molt xulo.

També ens ha dit que dintre del cistell hi posarem palla i ous de pasqua pintats de colors. El pròxim dilluns ens tocara fer el cistellet, i ara només ens queda esperar a veure com ens queda.

Helena Paricio

Excursió al castell de Montbui

El passat dimecres els nens i nenes de 4t amb els nostres mestres, vam anar al castell de Montbui. Hi vam anar amb autocar i vam tornar caminant. El que em va agradar més de l’excursió va ser quan vam visitar les ruïnes del castell, perquè hi havia un calabós i, des de dalt, es veien els meus amics petits com ninus un tros més avall. També em va agradar la tornada, sobretot quan vam parar a sant Simple a dinar, perquè vaig jugar a un tros de bosc que hi ha. Sant Simple és una casa enganxada a una ermita, que es diu així. En aquest lloc també hi ha un parc amb jocs i bancs per seure. A sant Simple també hi ha el cau de l’esplai, alguns nens i nenes hi van els dissabtes a la tarda. Allà vam descansar perquè teníem les cames ben cansades de tan caminar.

Aylén Rita

Sant Simple

El castell de Montbui

El dimecres, set de febrer de 2007 vam anar al castell de Montbui. Aquest castell té més de 1000 anys i fa molts anys hi vivien els senyors que governaven els pobles propers, entre ells el que ara és Santa Eulàlia de Ronçana.

Quan vam arribar vam jugar una mica i per cursos vam anar pujant per veure les restes del castell que estava en ruïnes. Havia caigut el sostre i llavors havien anat caient també les parets molt a poc a poc.

Abans els castells eren com una mena de refugi per quan hi havia guerres. Als castells hi vivien els senyors amb els seus soldats. Aquest castell es diu així perquè fa molts anys hi va viure una família molt important i poderosa que de cognom es deia Montbui. El primer d’aquesta família es deia Bernat de Montbui. D’aquí ve també el nom del castell i també el de Caldes de Montbui.

Núria Masclans

Aules noves a l’Escola

Espai nou amb dues aules: P4 i 4t

Entrada i lavabo del nou espai

A l’Escola cada any venen nens nous. Aquest any n’han vingut molts i han hagut de separar els grups de les classes de 4t. N’hi havia dos i n'hi ha tres. Ara hi ha: 4t A, 4t B i 4t C.

A tot quart han vingut 10 nens i nenes nous de diferents escoles. Com que han vingut tants nens nous, mentre que nosaltres érem de vacances de l’escola, han fet dues aules noves a la pista vella. Han hagut d’ocupar un tros d'aquesta pista, situada a la part de darrera de l’escola, i una mica de bosc. Aquest lloc, que es diu la pista vella, és el que fan servir els nens i nenes des de segon fins a quart per jugar a l’hora del pati.

El mòdul nou té dues classes, una és de P-4 i l’altra és de 4t. També hi ha dos lavabos, un per a cada classe. A més hi ha una aula molt petita que la fan servir les mestres d’Educació Infantil per despatx.

A nosaltres ens agrada molt aquesta nova aula, perquè així les classes són més amples i tenim més espai per fer activitats. A més el tros que han tret de la pista vella és molt petit i la pista gran continua estant igual.

Inés Manchón i Sara Garcia

Concert a Granollers

El passat dilluns 6 de febrer vam anar a Granollers a escoltar el concert que van fer cinc músics amb instruments de vent metall: dues trompetes, un trombó, una tuba i una trompa ... Els músics tocaven molt bé i, a més a més, es movien i a vegades feien riure perquè fos més distret. Els nens i nenes ens ho vam passar molt bé i vam poder escoltar una música diferent de la que sentim a tot arreu.